a la vora de la mar n'hi ha una donzella

  A la voreta del mar
n'hi ha una donzella
que en brodava un mocador,
la flor més bella.

Com ne fou a mig brodar
li manca seda.
Gira els ulls envers la mar:
veu una vela;

veu venir un galió
tot vora terra;
ne veu venir un mariner
que una nau mena.

-Mariner, bon mariner,
que en porteu seda?-
-De quin color la voleu,
blanca o vermella?-

-Vermelleta la vull jo,
que és millor seda.
Vermelleta la vull jo,
que és per la reina.-

-Pugeu a dalt de la nau,
triareu d'ella.-
-Ai no!, no hi puc pujar,
no tinc moneda.

Lo meu pare té les claus
de l'arquimesa.-
-No quedeu per diners, no,
prou fio d'ella.-

La donzella entra a la nau,
tria al seda.
Mentre va mercadejant,
la nau pren vela.

Mariner es posa a cantar
cançons novelles.
Amb lo cant del mariner
s'ha dormideta,

i amb el soroll de la mar
ella es desperta.
Quan ella s'ha despertat
ja no en veu terra:

la nau és en alta mar,
pel mar navega.
-Mariner, bon mariner,
torneu-ne en terra,

que los aires de la mar
me'n donen pena.-
-Això sí que no ho faré,
que heu de ser meva.

Set anys ha que vaig pel mar
per vós donzella;
cent llegües dins de la mar,
lluny de la terra.-

-De tres germanes que som,
só la més bella:
l'una porta vestit d'or,
l'altra de seda

i jo, pobreta de mi,
de sargil negre.
L'una és casada amb un duc,
l'altra és princesa
i jo, pobreta de mi,
só marinera.-

-No sou marinera, no,
que en sereu reina,
que jo só lo fill del rei
de l'Anglaterra.   comentari:
Aquest poema, titulat "A la vora de la mar n'hi ha una donzella", també hi ha llocs on l'anomenen com a poema de "lo mariner" és una cançó popular i està recollida per Francesc Vicent Garcia, poeta de Tortosa, principal exponent del Barroc català (S. XVII). Realment, és una canço popular anònima i s'ha anat transmeten oralment de generacions en generacions.

En primer lloc , el fil principal d'aquesta obra, narra tots aquells temes relacionats amb l'amor, bellesa i la fortuna. El tema principal per tant, podriem afirmar, que es basa en la diferència que el mariner està enamorat de la donzella, raó per la qual la rapta. La noia no es vol casar a causa de la baixa classe social del mariner, però ell li diu que és el fill del rei d’Anglaterra i per aquest motiu acabaran junts.

En segon lloc , aquesta cançó està dividida en tres parts ben diferenciades. La primera part, ens fa una introducció, i ens situa i ens determina l'acció que duu a terme la donzella i el lloc on succeix. Ella està brodant i en acabar-se-li la seda, busca remei, dalt d'un galió. Apareix una metàfora que es refereix a la bonica donzella. A la segona part, apreciem el diàleg que mantenen la donzella i el mariner, després que aquesta es desperti dalt de l'embarcació. En aquesta part, podem saber que l'han raptat i que el mariner la vol fer seva. Finalment, en la tercera part, esbrinem que en realitat el mariner és el príncep d'Anglaterra i que pren per muller la bonica donzella.

En tercer lloc , si ens centrem en la mètrica, hi ha setze estrofes de 4 versos heptasíl·labs i tetrasíl·labs, amb rima assonant als versos parells i art menor als versos imparells i major als parells.

Per finalitzar l'anàlisi d'aquesta cançó popular, ens centrarem amb les figures retòriques, encara que són escasses podem apreciar paral·lelismes i repeticions constants que donen  musicalitat a aquest poema.

En conclusió, podríem interpretar aquest poema com un consell que ens dóna per millorar la nostra vida. És a dir, ens dóna una classe magistral de que tot sembla el que no és i que per tant, s'ha de conéixer el que es vol i el que ens pot beneficiar o pel contrari, perjudicar.

 

videos d'interés: